Diversidad Literaria, S.L. ha sido beneficiaria de una subvención para la contratación estable de personas jóvenes, cofinanciada por el Fondo Social Europeo Plus (FSE+) y la Unión Europea, en el marco del Programa para el fomento de la contratación en la Comunidad de Madrid.
Enriqueta Moix i Maré
Enriqueta Moix i Maré (Montblanc, 1961) és escriptora, poeta i pintora. Durant trenta-vuit anys va exercir de comptable i ha participat activament en iniciatives literàries. Va estudiar narrativa a l’Ateneu Barcelonès i és membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Ha obtingut una trentena de premis, entre els quals el Premi Grau Miró (2006), el Premi de poesia Foment Martinenc (2014), el Premi de poesia Sagrada Família (2016), el Premi de narrativa curta de la Vila de Flix (2020) i el Premi Especial dels XXV Jocs Florals de Gràcia (2025).
És autora dels poemaris Empremtes al glaç (2008), Esglaons de pètals (2009), Capvespre al parc (2010), Mis pies descalzos (2011), Efectes col·laterals (2014), Desfent camí (2015), Crepuscles primaverals (2017), Musicologia aplicada (2020) i Camp de llunes (2014). En narrativa ha publicat Una diva entre boires (2013), Remembrances d’una existència (2015), El secret del refugi del llop (2016), Pedaç a pedaç (2019), El darrer llegat (2020), Les cartes del celler (2021), L’apotecari (2023) i El gemec silenciat (2024).
Ramon Vidal Garrell era un dels dirigents de la CNT a l’Espluga de Francolí. Va lluitar a la Guerra Civil i, quan aquesta va acabar, es va exiliar a França. Després de fugir d’un camp de concentració, va arribar a Tolosa i va entrar en contacte amb el grup de Frederica Montseny, on va conèixer homes que anaven i venien d’Espanya.
Juntament amb Joan Salas, Quico Sabaté i Jaume Parés, va creuar la frontera amb un carregament d’armes. Ramon Vidal va restar uns dies a Banyoles fins que es va instal·lar a Barcelona, on mantenia relació amb els seus amics maquis a través d’una lleteria.
Alguns d’aquests maquis van ser acusats d’assassinar el guàrdia civil José Codón, d’atracar la masia de Panella, d’atracar el magatzem de colonials de Ramon Garriga i d’atracar la joieria Molins del Poblenou. Les quatre causes es van unificar en una sola.
Alguns d’ells van ser assassinats i d’altres detinguts, com Ramon Vidal, que sempre va negar haver participat en els atemptats. Es va celebrar un consell de guerra sumaríssim, durant el qual Ramon Vidal va defensar la seva innocència al·legant que només volia visitar la seva dona i la seva filla.




